Flanquejada per la platja de Sant Miquel a l'oest i per la del Somorrostro a l'est, la platja de la Barceloneta és una de les més populars i emblemàtiques de la ciutat.
Emblema de la ciutat
La platja de la Barceloneta és un bon indret per passejar-hi qualsevol dia de l'any, banyar-se o practicar algun esport a l'aire lliure. És la preferida dels barcelonins, tot i que també la freqüenten molts turistes. A cinc minuts del metro, disposa de dutxes, àrea de jocs, camps de voleibol, punt d'atenció a persones amb discapacitats, gandules, estacions de Bicing… Cal destacar-hi especialment l'Espai de Mar, un centre d'activitats esportives, terapèutiques i educatives relacionades amb el mar. També s'hi pot menjar o prendre una beguda en algun dels nombrosos locals de restauració a peu de platja.
A la Barceloneta destaca un altre element: plantada al bell mig de la platja, l'escultura rovellada de Rebecca Horn, L'estel ferit, coneguda popularment com “els cubs”, es retalla solitària sobre el blau del cel i el mar, i converteix aquest espai en un símbol de la ciutat.
De Don Quixot a les Olimpíades
A principis del segle XVII, quan encara no existia el barri de la Barceloneta, bona part d'aquesta àrea es trobava negada pel mar. Amb el temps, a causa de la sedimentació de les sorres i a les obres portuàries, la ciutat va guanyar terreny al mar i va poder créixer també per aquesta banda. Cap al 1600, però, la platja de la futura Barceloneta encara quedava força endins i, probablement, era bastant inhòspita.
Va ser en aquella platja primitiva on Cervantes va ambientar el famós duel final entre el Quixot i el cavaller de la Blanca Luna. Seria, doncs, en aquest punt de la costa mediterrània on el pobre Quixot va viure la darrera de les seves aventures delirants.
Gairebé quatre segles després, la platja de la Barceloneta, totalment transformada, es preparava per tornar a mostrar-se al món, aquest cop en el marc de les Olimpíades del 1992.